Conjugació en català del verb «desencubar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desencubar

Mode indicatiu

Present
jo desencubo (cent.), desencube (val.), desencub (bal.)
tu desencubes
ell, ella, vostè desencuba
nosaltres desencubem, desencubam (bal.)
vosaltres, vós desencubeu, desencubau (bal.)
ells, elles, vostès desencuben
Perfet
jo he desencubat
tu has desencubat
ell, ella, vostè ha desencubat
nosaltres hem desencubat
vosaltres, vós heu desencubat
ells, elles, vostès han desencubat
Imperfet
jo desencubava
tu desencubaves
ell, ella, vostè desencubava
nosaltres desencubàvem
vosaltres, vós desencubàveu
ells, elles, vostès desencubaven
Plusquamperfet
jo havia desencubat
tu havies desencubat
ell, ella, vostè havia desencubat
nosaltres havíem desencubat
vosaltres, vós havíeu desencubat
ells, elles, vostès havien desencubat
Passat simple
jo desencubí
tu desencubares
ell, ella, vostè desencubà
nosaltres desencubàrem
vosaltres, vós desencubàreu
ells, elles, vostès desencubaren
Passat perifràstic
jo vaig desencubar
tu vas (vares) desencubar
ell, ella, vostè va desencubar
nosaltres vam (vàrem) desencubar
vosaltres, vós vau (vàreu) desencubar
ells, elles, vostès van (varen) desencubar
Passat anterior
jo haguí desencubat
tu hagueres desencubat
ell, ella, vostè hagué desencubat
nosaltres haguérem desencubat
vosaltres, vós haguéreu desencubat
ells, elles, vostès hagueren desencubat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desencubat
tu vas haver desencubat
ell, ella, vostè va haver desencubat
nosaltres vam haver desencubat
vosaltres, vós vau haver desencubat
ells, elles, vostès van haver desencubat
Futur
jo desencubaré
tu desencubaràs
ell, ella, vostè desencubarà
nosaltres desencubarem
vosaltres, vós desencubareu
ells, elles, vostès desencubaran
Futur perfet
jo hauré desencubat
tu hauràs desencubat
ell, ella, vostè haurà desencubat
nosaltres haurem desencubat
vosaltres, vós haureu desencubat
ells, elles, vostès hauran desencubat
Condicional
jo desencubaria
tu desencubaries
ell, ella, vostè desencubaria
nosaltres desencubaríem
vosaltres, vós desencubaríeu
ells, elles, vostès desencubarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desencubat
tu hauries (hagueres) desencubat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desencubat
nosaltres hauríem (haguérem) desencubat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desencubat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desencubat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencubar

Mode subjuntiu

Present
jo desencubi, desencube (val.)
tu desencubis, desencubes (val.)
ell, ella, vostè desencubi, desencube (val.)
nosaltres desencubem
vosaltres, vós desencubeu
ells, elles, vostès desencubin, desencuben (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desencubat
tu hagis (hages) desencubat
ell, ella, vostè hagi (haja) desencubat
nosaltres hàgim (hàgem) desencubat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desencubat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desencubat
Imperfet
jo desencubés, desencubara (val.), desencubàs (val., bal.)
tu desencubessis, desencubares (val.), desencubassis (bal.), desencubesses, desencubasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desencubés, desencubara (val.), desencubàs (val., bal.)
nosaltres desencubéssim, desencubàrem (val.), desencubàssim (bal.), desencubéssem, desencubàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desencubéssiu, desencubàreu (val.), desencubàssiu (bal.), desencubésseu, desencubàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desencubessin, desencubaren (val.), desencubassin (bal.), desencubessen, desencubassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desencubat
tu haguessis (hagueres) desencubat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desencubat
nosaltres haguéssim (haguérem) desencubat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desencubat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desencubat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencubar

Mode imperatiu

Present
tu desencuba
ell, ella, vostè desencubi, desencube (val.)
nosaltres desencubem
vosaltres, vós desencubeu, desencubau (bal.)
ells, elles, vostès desencubin, desencuben (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencubar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencubar
Infinitiu compost haver desencubat
Gerundi desencubant
Gerundi compost havent desencubat
Participi desencubat, desencubada, desencubats, desencubades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.