Conjugació en català del verb «desencovenar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desencovenar

Mode indicatiu

Present
jo desencoveno (cent.), desencovene (val.), desencovèn (bal.)
tu desencovenes
ell, ella, vostè desencovena
nosaltres desencovenem, desencovenam (bal.)
vosaltres, vós desencoveneu, desencovenau (bal.)
ells, elles, vostès desencovenen
Perfet
jo he desencovenat
tu has desencovenat
ell, ella, vostè ha desencovenat
nosaltres hem desencovenat
vosaltres, vós heu desencovenat
ells, elles, vostès han desencovenat
Imperfet
jo desencovenava
tu desencovenaves
ell, ella, vostè desencovenava
nosaltres desencovenàvem
vosaltres, vós desencovenàveu
ells, elles, vostès desencovenaven
Plusquamperfet
jo havia desencovenat
tu havies desencovenat
ell, ella, vostè havia desencovenat
nosaltres havíem desencovenat
vosaltres, vós havíeu desencovenat
ells, elles, vostès havien desencovenat
Passat simple
jo desencovení
tu desencovenares
ell, ella, vostè desencovenà
nosaltres desencovenàrem
vosaltres, vós desencovenàreu
ells, elles, vostès desencovenaren
Passat perifràstic
jo vaig desencovenar
tu vas (vares) desencovenar
ell, ella, vostè va desencovenar
nosaltres vam (vàrem) desencovenar
vosaltres, vós vau (vàreu) desencovenar
ells, elles, vostès van (varen) desencovenar
Passat anterior
jo haguí desencovenat
tu hagueres desencovenat
ell, ella, vostè hagué desencovenat
nosaltres haguérem desencovenat
vosaltres, vós haguéreu desencovenat
ells, elles, vostès hagueren desencovenat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desencovenat
tu vas haver desencovenat
ell, ella, vostè va haver desencovenat
nosaltres vam haver desencovenat
vosaltres, vós vau haver desencovenat
ells, elles, vostès van haver desencovenat
Futur
jo desencovenaré
tu desencovenaràs
ell, ella, vostè desencovenarà
nosaltres desencovenarem
vosaltres, vós desencovenareu
ells, elles, vostès desencovenaran
Futur perfet
jo hauré desencovenat
tu hauràs desencovenat
ell, ella, vostè haurà desencovenat
nosaltres haurem desencovenat
vosaltres, vós haureu desencovenat
ells, elles, vostès hauran desencovenat
Condicional
jo desencovenaria
tu desencovenaries
ell, ella, vostè desencovenaria
nosaltres desencovenaríem
vosaltres, vós desencovenaríeu
ells, elles, vostès desencovenarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desencovenat
tu hauries (hagueres) desencovenat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desencovenat
nosaltres hauríem (haguérem) desencovenat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desencovenat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desencovenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencovenar

Mode subjuntiu

Present
jo desencoveni, desencovene (val.)
tu desencovenis, desencovenes (val.)
ell, ella, vostè desencoveni, desencovene (val.)
nosaltres desencovenem
vosaltres, vós desencoveneu
ells, elles, vostès desencovenin, desencovenen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desencovenat
tu hagis (hages) desencovenat
ell, ella, vostè hagi (haja) desencovenat
nosaltres hàgim (hàgem) desencovenat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desencovenat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desencovenat
Imperfet
jo desencovenés, desencovenara (val.), desencovenàs (val., bal.)
tu desencovenessis, desencovenares (val.), desencovenassis (bal.), desencovenesses, desencovenasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desencovenés, desencovenara (val.), desencovenàs (val., bal.)
nosaltres desencovenéssim, desencovenàrem (val.), desencovenàssim (bal.), desencovenéssem, desencovenàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desencovenéssiu, desencovenàreu (val.), desencovenàssiu (bal.), desencovenésseu, desencovenàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desencovenessin, desencovenaren (val.), desencovenassin (bal.), desencovenessen, desencovenassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desencovenat
tu haguessis (hagueres) desencovenat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desencovenat
nosaltres haguéssim (haguérem) desencovenat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desencovenat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desencovenat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencovenar

Mode imperatiu

Present
tu desencovena
ell, ella, vostè desencoveni, desencovene (val.)
nosaltres desencovenem
vosaltres, vós desencoveneu, desencovenau (bal.)
ells, elles, vostès desencovenin, desencovenen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencovenar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencovenar
Infinitiu compost haver desencovenat
Gerundi desencovenant
Gerundi compost havent desencovenat
Participi desencovenat, desencovenada, desencovenats, desencovenades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.