Conjugació en català del verb «desencourar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desencourar

Mode indicatiu

Present
jo desencouro (cent.), desencoure (val.), desencour (bal.)
tu desencoures
ell, ella, vostè desencoura
nosaltres desencourem, desencouram (bal.)
vosaltres, vós desencoureu, desencourau (bal.)
ells, elles, vostès desencouren
Perfet
jo he desencourat
tu has desencourat
ell, ella, vostè ha desencourat
nosaltres hem desencourat
vosaltres, vós heu desencourat
ells, elles, vostès han desencourat
Imperfet
jo desencourava
tu desencouraves
ell, ella, vostè desencourava
nosaltres desencouràvem
vosaltres, vós desencouràveu
ells, elles, vostès desencouraven
Plusquamperfet
jo havia desencourat
tu havies desencourat
ell, ella, vostè havia desencourat
nosaltres havíem desencourat
vosaltres, vós havíeu desencourat
ells, elles, vostès havien desencourat
Passat simple
jo desencourí
tu desencourares
ell, ella, vostè desencourà
nosaltres desencouràrem
vosaltres, vós desencouràreu
ells, elles, vostès desencouraren
Passat perifràstic
jo vaig desencourar
tu vas (vares) desencourar
ell, ella, vostè va desencourar
nosaltres vam (vàrem) desencourar
vosaltres, vós vau (vàreu) desencourar
ells, elles, vostès van (varen) desencourar
Passat anterior
jo haguí desencourat
tu hagueres desencourat
ell, ella, vostè hagué desencourat
nosaltres haguérem desencourat
vosaltres, vós haguéreu desencourat
ells, elles, vostès hagueren desencourat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desencourat
tu vas haver desencourat
ell, ella, vostè va haver desencourat
nosaltres vam haver desencourat
vosaltres, vós vau haver desencourat
ells, elles, vostès van haver desencourat
Futur
jo desencouraré
tu desencouraràs
ell, ella, vostè desencourarà
nosaltres desencourarem
vosaltres, vós desencourareu
ells, elles, vostès desencouraran
Futur perfet
jo hauré desencourat
tu hauràs desencourat
ell, ella, vostè haurà desencourat
nosaltres haurem desencourat
vosaltres, vós haureu desencourat
ells, elles, vostès hauran desencourat
Condicional
jo desencouraria
tu desencouraries
ell, ella, vostè desencouraria
nosaltres desencouraríem
vosaltres, vós desencouraríeu
ells, elles, vostès desencourarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desencourat
tu hauries (hagueres) desencourat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desencourat
nosaltres hauríem (haguérem) desencourat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desencourat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desencourat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencourar

Mode subjuntiu

Present
jo desencouri, desencoure (val.)
tu desencouris, desencoures (val.)
ell, ella, vostè desencouri, desencoure (val.)
nosaltres desencourem
vosaltres, vós desencoureu
ells, elles, vostès desencourin, desencouren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desencourat
tu hagis (hages) desencourat
ell, ella, vostè hagi (haja) desencourat
nosaltres hàgim (hàgem) desencourat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desencourat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desencourat
Imperfet
jo desencourés, desencourara (val.), desencouràs (val., bal.)
tu desencouressis, desencourares (val.), desencourassis (bal.), desencouresses, desencourasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desencourés, desencourara (val.), desencouràs (val., bal.)
nosaltres desencouréssim, desencouràrem (val.), desencouràssim (bal.), desencouréssem, desencouràssem (val., bal.)
vosaltres, vós desencouréssiu, desencouràreu (val.), desencouràssiu (bal.), desencourésseu, desencouràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desencouressin, desencouraren (val.), desencourassin (bal.), desencouressen, desencourassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desencourat
tu haguessis (hagueres) desencourat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desencourat
nosaltres haguéssim (haguérem) desencourat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desencourat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desencourat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencourar

Mode imperatiu

Present
tu desencoura
ell, ella, vostè desencouri, desencoure (val.)
nosaltres desencourem
vosaltres, vós desencoureu, desencourau (bal.)
ells, elles, vostès desencourin, desencouren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencourar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencourar
Infinitiu compost haver desencourat
Gerundi desencourant
Gerundi compost havent desencourat
Participi desencourat, desencourada, desencourats, desencourades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.