Conjugació en català del verb «desencertar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

desencertar

Mode indicatiu

Present
jo desencerto (cent.), desencerte (val.), desencert (bal.)
tu desencertes
ell, ella, vostè desencerta
nosaltres desencertem, desencertam (bal.)
vosaltres, vós desencerteu, desencertau (bal.)
ells, elles, vostès desencerten
Perfet
jo he desencertat
tu has desencertat
ell, ella, vostè ha desencertat
nosaltres hem desencertat
vosaltres, vós heu desencertat
ells, elles, vostès han desencertat
Imperfet
jo desencertava
tu desencertaves
ell, ella, vostè desencertava
nosaltres desencertàvem
vosaltres, vós desencertàveu
ells, elles, vostès desencertaven
Plusquamperfet
jo havia desencertat
tu havies desencertat
ell, ella, vostè havia desencertat
nosaltres havíem desencertat
vosaltres, vós havíeu desencertat
ells, elles, vostès havien desencertat
Passat simple
jo desencertí
tu desencertares
ell, ella, vostè desencertà
nosaltres desencertàrem
vosaltres, vós desencertàreu
ells, elles, vostès desencertaren
Passat perifràstic
jo vaig desencertar
tu vas (vares) desencertar
ell, ella, vostè va desencertar
nosaltres vam (vàrem) desencertar
vosaltres, vós vau (vàreu) desencertar
ells, elles, vostès van (varen) desencertar
Passat anterior
jo haguí desencertat
tu hagueres desencertat
ell, ella, vostè hagué desencertat
nosaltres haguérem desencertat
vosaltres, vós haguéreu desencertat
ells, elles, vostès hagueren desencertat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver desencertat
tu vas haver desencertat
ell, ella, vostè va haver desencertat
nosaltres vam haver desencertat
vosaltres, vós vau haver desencertat
ells, elles, vostès van haver desencertat
Futur
jo desencertaré
tu desencertaràs
ell, ella, vostè desencertarà
nosaltres desencertarem
vosaltres, vós desencertareu
ells, elles, vostès desencertaran
Futur perfet
jo hauré desencertat
tu hauràs desencertat
ell, ella, vostè haurà desencertat
nosaltres haurem desencertat
vosaltres, vós haureu desencertat
ells, elles, vostès hauran desencertat
Condicional
jo desencertaria
tu desencertaries
ell, ella, vostè desencertaria
nosaltres desencertaríem
vosaltres, vós desencertaríeu
ells, elles, vostès desencertarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) desencertat
tu hauries (hagueres) desencertat
ell, ella, vostè hauria (haguera) desencertat
nosaltres hauríem (haguérem) desencertat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) desencertat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) desencertat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencertar

Mode subjuntiu

Present
jo desencerti, desencerte (val.)
tu desencertis, desencertes (val.)
ell, ella, vostè desencerti, desencerte (val.)
nosaltres desencertem
vosaltres, vós desencerteu
ells, elles, vostès desencertin, desencerten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) desencertat
tu hagis (hages) desencertat
ell, ella, vostè hagi (haja) desencertat
nosaltres hàgim (hàgem) desencertat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) desencertat
ells, elles, vostès hagin (hagen) desencertat
Imperfet
jo desencertés, desencertara (val.), desencertàs (val., bal.)
tu desencertessis, desencertares (val.), desencertassis (bal.), desencertesses, desencertasses (val., bal.)
ell, ella, vostè desencertés, desencertara (val.), desencertàs (val., bal.)
nosaltres desencertéssim, desencertàrem (val.), desencertàssim (bal.), desencertéssem, desencertàssem (val., bal.)
vosaltres, vós desencertéssiu, desencertàreu (val.), desencertàssiu (bal.), desencertésseu, desencertàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès desencertessin, desencertaren (val.), desencertassin (bal.), desencertessen, desencertassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) desencertat
tu haguessis (hagueres) desencertat
ell, ella, vostè hagués (haguera) desencertat
nosaltres haguéssim (haguérem) desencertat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) desencertat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) desencertat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencertar

Mode imperatiu

Present
tu desencerta
ell, ella, vostè desencerti, desencerte (val.)
nosaltres desencertem
vosaltres, vós desencerteu, desencertau (bal.)
ells, elles, vostès desencertin, desencerten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

desencertar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu desencertar
Infinitiu compost haver desencertat
Gerundi desencertant
Gerundi compost havent desencertat
Participi desencertat, desencertada, desencertats, desencertades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.