Conjugació en català del verb «demanar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

demanar

Mode indicatiu

Present
jo demano (cent.), demane (val.), deman (bal.)
tu demanes
ell, ella, vostè demana
nosaltres demanem, demanam (bal.)
vosaltres, vós demaneu, demanau (bal.)
ells, elles, vostès demanen
Perfet
jo he demanat
tu has demanat
ell, ella, vostè ha demanat
nosaltres hem demanat
vosaltres, vós heu demanat
ells, elles, vostès han demanat
Imperfet
jo demanava
tu demanaves
ell, ella, vostè demanava
nosaltres demanàvem
vosaltres, vós demanàveu
ells, elles, vostès demanaven
Plusquamperfet
jo havia demanat
tu havies demanat
ell, ella, vostè havia demanat
nosaltres havíem demanat
vosaltres, vós havíeu demanat
ells, elles, vostès havien demanat
Passat simple
jo demaní
tu demanares
ell, ella, vostè demanà
nosaltres demanàrem
vosaltres, vós demanàreu
ells, elles, vostès demanaren
Passat perifràstic
jo vaig demanar
tu vas (vares) demanar
ell, ella, vostè va demanar
nosaltres vam (vàrem) demanar
vosaltres, vós vau (vàreu) demanar
ells, elles, vostès van (varen) demanar
Passat anterior
jo haguí demanat
tu hagueres demanat
ell, ella, vostè hagué demanat
nosaltres haguérem demanat
vosaltres, vós haguéreu demanat
ells, elles, vostès hagueren demanat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver demanat
tu vas haver demanat
ell, ella, vostè va haver demanat
nosaltres vam haver demanat
vosaltres, vós vau haver demanat
ells, elles, vostès van haver demanat
Futur
jo demanaré
tu demanaràs
ell, ella, vostè demanarà
nosaltres demanarem
vosaltres, vós demanareu
ells, elles, vostès demanaran
Futur perfet
jo hauré demanat
tu hauràs demanat
ell, ella, vostè haurà demanat
nosaltres haurem demanat
vosaltres, vós haureu demanat
ells, elles, vostès hauran demanat
Condicional
jo demanaria
tu demanaries
ell, ella, vostè demanaria
nosaltres demanaríem
vosaltres, vós demanaríeu
ells, elles, vostès demanarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) demanat
tu hauries (hagueres) demanat
ell, ella, vostè hauria (haguera) demanat
nosaltres hauríem (haguérem) demanat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) demanat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) demanat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

demanar

Mode subjuntiu

Present
jo demani, demane (val.)
tu demanis, demanes (val.)
ell, ella, vostè demani, demane (val.)
nosaltres demanem
vosaltres, vós demaneu
ells, elles, vostès demanin, demanen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) demanat
tu hagis (hages) demanat
ell, ella, vostè hagi (haja) demanat
nosaltres hàgim (hàgem) demanat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) demanat
ells, elles, vostès hagin (hagen) demanat
Imperfet
jo demanés, demanara (val.), demanàs (val., bal.)
tu demanessis, demanares (val.), demanassis (bal.), demanesses, demanasses (val., bal.)
ell, ella, vostè demanés, demanara (val.), demanàs (val., bal.)
nosaltres demanéssim, demanàrem (val.), demanàssim (bal.), demanéssem, demanàssem (val., bal.)
vosaltres, vós demanéssiu, demanàreu (val.), demanàssiu (bal.), demanésseu, demanàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès demanessin, demanaren (val.), demanassin (bal.), demanessen, demanassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) demanat
tu haguessis (hagueres) demanat
ell, ella, vostè hagués (haguera) demanat
nosaltres haguéssim (haguérem) demanat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) demanat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) demanat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

demanar

Mode imperatiu

Present
tu demana
ell, ella, vostè demani, demane (val.)
nosaltres demanem
vosaltres, vós demaneu, demanau (bal.)
ells, elles, vostès demanin, demanen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

demanar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu demanar
Infinitiu compost haver demanat
Gerundi demanant
Gerundi compost havent demanat
Participi demanat, demanada, demanats, demanades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

demanar

  1. Instar a algú perquè doni o faci quelcom.
#
  1. Posar preu a la mercaderia qui la ven.
  2. Avisar o trucar perquè surtin els de dins o l'atenguin.
  3. Expressar a algú que desitgem que vingui algú altre.
  4. Expressar de manera imperativa a algú que esperem quelcom d'ell; exigir.
  5. Una cosa haver de menester, caldre, una altra; exigir-la.
  6. Proposar als pares o parents d'una dona el desig que la concedeixin per esposa.
  7. Un jugador, sol·licitar la intervenció del jutge o l'home bo davant d'una jugada de validesa dubtosa.
  8. Un jugador del rest, indicar al servidor que ja pot efectuar el servei.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.