Conjugació en català del verb «deglutir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

deglutir

Mode indicatiu

Present
jo degluteixo (cent.), deglutesc (val., bal.), deglutisc (val.)
tu degluteixes, deglutixes (val.)
ell, ella, vostè degluteix, deglutix (val.)
nosaltres deglutim
vosaltres, vós deglutiu
ells, elles, vostès degluteixen, deglutixen (val.)
Perfet
jo he deglutit
tu has deglutit
ell, ella, vostè ha deglutit
nosaltres hem deglutit
vosaltres, vós heu deglutit
ells, elles, vostès han deglutit
Imperfet
jo deglutia
tu degluties
ell, ella, vostè deglutia
nosaltres deglutíem
vosaltres, vós deglutíeu
ells, elles, vostès deglutien
Plusquamperfet
jo havia deglutit
tu havies deglutit
ell, ella, vostè havia deglutit
nosaltres havíem deglutit
vosaltres, vós havíeu deglutit
ells, elles, vostès havien deglutit
Passat simple
jo deglutí
tu deglutires
ell, ella, vostè deglutí
nosaltres deglutírem
vosaltres, vós deglutíreu
ells, elles, vostès deglutiren
Passat perifràstic
jo vaig deglutir
tu vas (vares) deglutir
ell, ella, vostè va deglutir
nosaltres vam (vàrem) deglutir
vosaltres, vós vau (vàreu) deglutir
ells, elles, vostès van (varen) deglutir
Passat anterior
jo haguí deglutit
tu hagueres deglutit
ell, ella, vostè hagué deglutit
nosaltres haguérem deglutit
vosaltres, vós haguéreu deglutit
ells, elles, vostès hagueren deglutit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver deglutit
tu vas haver deglutit
ell, ella, vostè va haver deglutit
nosaltres vam haver deglutit
vosaltres, vós vau haver deglutit
ells, elles, vostès van haver deglutit
Futur
jo deglutiré
tu deglutiràs
ell, ella, vostè deglutirà
nosaltres deglutirem
vosaltres, vós deglutireu
ells, elles, vostès deglutiran
Futur perfet
jo hauré deglutit
tu hauràs deglutit
ell, ella, vostè haurà deglutit
nosaltres haurem deglutit
vosaltres, vós haureu deglutit
ells, elles, vostès hauran deglutit
Condicional
jo deglutiria
tu deglutiries
ell, ella, vostè deglutiria
nosaltres deglutiríem
vosaltres, vós deglutiríeu
ells, elles, vostès deglutirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) deglutit
tu hauries (hagueres) deglutit
ell, ella, vostè hauria (haguera) deglutit
nosaltres hauríem (haguérem) deglutit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) deglutit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) deglutit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deglutir

Mode subjuntiu

Present
jo degluteixi, deglutesca / deglutisca (val.), deglutesqui (bal.)
tu degluteixis, deglutesques / deglutisques (val.), deglutesquis (bal.)
ell, ella, vostè degluteixi, deglutesca / deglutisca (val.), deglutesqui (bal.)
nosaltres deglutim, deglutiguem (bal.)
vosaltres, vós deglutiu, deglutigueu (bal.)
ells, elles, vostès degluteixin, deglutesquen / deglutisquen (val.), deglutesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) deglutit
tu hagis (hages) deglutit
ell, ella, vostè hagi (haja) deglutit
nosaltres hàgim (hàgem) deglutit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) deglutit
ells, elles, vostès hagin (hagen) deglutit
Imperfet
jo deglutís, deglutira (val.)
tu deglutissis, deglutires (val.), deglutisses
ell, ella, vostè deglutís, deglutira (val.)
nosaltres deglutíssim, deglutírem (val.), deglutíssem
vosaltres, vós deglutíssiu, deglutíreu (val.), deglutísseu
ells, elles, vostès deglutissin, deglutiren (val.), deglutissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) deglutit
tu haguessis (hagueres) deglutit
ell, ella, vostè hagués (haguera) deglutit
nosaltres haguéssim (haguérem) deglutit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) deglutit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) deglutit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deglutir

Mode imperatiu

Present
tu degluteix, deglutix (val.)
ell, ella, vostè degluteixi, deglutesca / deglutisca (val.), deglutesqui (bal.)
nosaltres deglutim, deglutiguem (bal.)
vosaltres, vós deglutiu
ells, elles, vostès degluteixin, deglutesquen / deglutisquen (val.), deglutesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deglutir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu deglutir
Infinitiu compost haver deglutit
Gerundi deglutint
Gerundi compost havent deglutit
Participi deglutit, deglutida, deglutits, deglutides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

deglutir

  1. Passar un aliment gola avall, sense mastegar o mastegant poc.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.