consentir
Mode indicatiu
Present
jo | consenteixo / consento (cent.), consent / consentesc (val., bal.), consentisc (val.) |
---|---|
tu | consenteixes / consents, consentixes (val.) |
ell, ella, vostè | consent / consenteix, consentix (val.) |
nosaltres | consentim |
vosaltres, vós | consentiu |
ells, elles, vostès | consenteixen / consenten, consentixen (val.) |
Perfet
jo | he consentit |
---|---|
tu | has consentit |
ell, ella, vostè | ha consentit |
nosaltres | hem consentit |
vosaltres, vós | heu consentit |
ells, elles, vostès | han consentit |
Imperfet
jo | consentia |
---|---|
tu | consenties |
ell, ella, vostè | consentia |
nosaltres | consentíem |
vosaltres, vós | consentíeu |
ells, elles, vostès | consentien |
Plusquamperfet
jo | havia consentit |
---|---|
tu | havies consentit |
ell, ella, vostè | havia consentit |
nosaltres | havíem consentit |
vosaltres, vós | havíeu consentit |
ells, elles, vostès | havien consentit |
Passat simple
jo | consentí |
---|---|
tu | consentires |
ell, ella, vostè | consentí |
nosaltres | consentírem |
vosaltres, vós | consentíreu |
ells, elles, vostès | consentiren |
Passat perifràstic
jo | vaig consentir |
---|---|
tu | vas (vares) consentir |
ell, ella, vostè | va consentir |
nosaltres | vam (vàrem) consentir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) consentir |
ells, elles, vostès | van (varen) consentir |
Passat anterior
jo | haguí consentit |
---|---|
tu | hagueres consentit |
ell, ella, vostè | hagué consentit |
nosaltres | haguérem consentit |
vosaltres, vós | haguéreu consentit |
ells, elles, vostès | hagueren consentit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver consentit |
---|---|
tu | vas haver consentit |
ell, ella, vostè | va haver consentit |
nosaltres | vam haver consentit |
vosaltres, vós | vau haver consentit |
ells, elles, vostès | van haver consentit |
Futur
jo | consentiré |
---|---|
tu | consentiràs |
ell, ella, vostè | consentirà |
nosaltres | consentirem |
vosaltres, vós | consentireu |
ells, elles, vostès | consentiran |
Futur perfet
jo | hauré consentit |
---|---|
tu | hauràs consentit |
ell, ella, vostè | haurà consentit |
nosaltres | haurem consentit |
vosaltres, vós | haureu consentit |
ells, elles, vostès | hauran consentit |
Condicional
jo | consentiria |
---|---|
tu | consentiries |
ell, ella, vostè | consentiria |
nosaltres | consentiríem |
vosaltres, vós | consentiríeu |
ells, elles, vostès | consentirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) consentit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) consentit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) consentit |
nosaltres | hauríem (haguérem) consentit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) consentit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) consentit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
consentir
Mode subjuntiu
Present
jo | consenteixi / consenti, consenta / consentesca / consentisca (val.), consentesqui (bal.) |
---|---|
tu | consenteixis / consentis, consentes / consentesques / consentisques (val.), consentesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | consenteixi / consenti, consenta / consentesca / consentisca (val.), consentesqui (bal.) |
nosaltres | consentim, consentiguem (bal.) |
vosaltres, vós | consentiu, consentigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | consenteixin / consentin, consenten / consentesquen / consentisquen (val.), consentesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) consentit |
---|---|
tu | hagis (hages) consentit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) consentit |
nosaltres | hàgim (hàgem) consentit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) consentit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) consentit |
Imperfet
jo | consentís, consentira (val.) |
---|---|
tu | consentissis, consentires (val.), consentisses |
ell, ella, vostè | consentís, consentira (val.) |
nosaltres | consentíssim, consentírem (val.), consentíssem |
vosaltres, vós | consentíssiu, consentíreu (val.), consentísseu |
ells, elles, vostès | consentissin, consentiren (val.), consentissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) consentit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) consentit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) consentit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) consentit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) consentit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) consentit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
consentir
Mode imperatiu
Present
tu | consent / consenteix, consentix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | consenteixi / consenti, consenta / consentesca / consentisca (val.), consentesqui (bal.) |
nosaltres | consentim, consentiguem (bal.) |
vosaltres, vós | consentiu |
ells, elles, vostès | consenteixin / consentin, consenten / consentesquen / consentisquen (val.), consentesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
consentir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | consentir |
---|---|
Infinitiu compost | haver consentit |
Gerundi | consentint |
Gerundi compost | havent consentit |
Participi | consentit, consentida, consentits, consentides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
consentir
- Acceptar la veracitat d'alguna cosa que abans era dubtosa.
- Donar permís per fer alguna cosa o acceptar la seva realització.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.