conquerir
Mode indicatiu
Present
jo | conquereixo (cent.), conqueresc (val., bal.), conquerisc (val.) |
---|---|
tu | conquereixes, conquerixes (val.) |
ell, ella, vostè | conquereix, conquerix (val.) |
nosaltres | conquerim |
vosaltres, vós | conqueriu |
ells, elles, vostès | conquereixen, conquerixen (val.) |
Perfet
jo | he conquerit |
---|---|
tu | has conquerit |
ell, ella, vostè | ha conquerit |
nosaltres | hem conquerit |
vosaltres, vós | heu conquerit |
ells, elles, vostès | han conquerit |
Imperfet
jo | conqueria |
---|---|
tu | conqueries |
ell, ella, vostè | conqueria |
nosaltres | conqueríem |
vosaltres, vós | conqueríeu |
ells, elles, vostès | conquerien |
Plusquamperfet
jo | havia conquerit |
---|---|
tu | havies conquerit |
ell, ella, vostè | havia conquerit |
nosaltres | havíem conquerit |
vosaltres, vós | havíeu conquerit |
ells, elles, vostès | havien conquerit |
Passat simple
jo | conquerí |
---|---|
tu | conquerires |
ell, ella, vostè | conquerí |
nosaltres | conquerírem |
vosaltres, vós | conqueríreu |
ells, elles, vostès | conqueriren |
Passat perifràstic
jo | vaig conquerir |
---|---|
tu | vas (vares) conquerir |
ell, ella, vostè | va conquerir |
nosaltres | vam (vàrem) conquerir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) conquerir |
ells, elles, vostès | van (varen) conquerir |
Passat anterior
jo | haguí conquerit |
---|---|
tu | hagueres conquerit |
ell, ella, vostè | hagué conquerit |
nosaltres | haguérem conquerit |
vosaltres, vós | haguéreu conquerit |
ells, elles, vostès | hagueren conquerit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver conquerit |
---|---|
tu | vas haver conquerit |
ell, ella, vostè | va haver conquerit |
nosaltres | vam haver conquerit |
vosaltres, vós | vau haver conquerit |
ells, elles, vostès | van haver conquerit |
Futur
jo | conqueriré |
---|---|
tu | conqueriràs |
ell, ella, vostè | conquerirà |
nosaltres | conquerirem |
vosaltres, vós | conquerireu |
ells, elles, vostès | conqueriran |
Futur perfet
jo | hauré conquerit |
---|---|
tu | hauràs conquerit |
ell, ella, vostè | haurà conquerit |
nosaltres | haurem conquerit |
vosaltres, vós | haureu conquerit |
ells, elles, vostès | hauran conquerit |
Condicional
jo | conqueriria |
---|---|
tu | conqueriries |
ell, ella, vostè | conqueriria |
nosaltres | conqueriríem |
vosaltres, vós | conqueriríeu |
ells, elles, vostès | conqueririen |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) conquerit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) conquerit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) conquerit |
nosaltres | hauríem (haguérem) conquerit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) conquerit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) conquerit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conquerir
Mode subjuntiu
Present
jo | conquereixi, conqueresca / conquerisca (val.), conqueresqui (bal.) |
---|---|
tu | conquereixis, conqueresques / conquerisques (val.), conqueresquis (bal.) |
ell, ella, vostè | conquereixi, conqueresca / conquerisca (val.), conqueresqui (bal.) |
nosaltres | conquerim, conqueriguem (bal.) |
vosaltres, vós | conqueriu, conquerigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | conquereixin, conqueresquen / conquerisquen (val.), conqueresquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) conquerit |
---|---|
tu | hagis (hages) conquerit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) conquerit |
nosaltres | hàgim (hàgem) conquerit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) conquerit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) conquerit |
Imperfet
jo | conquerís, conquerira (val.) |
---|---|
tu | conquerissis, conquerires (val.), conquerisses |
ell, ella, vostè | conquerís, conquerira (val.) |
nosaltres | conqueríssim, conquerírem (val.), conqueríssem |
vosaltres, vós | conqueríssiu, conqueríreu (val.), conquerísseu |
ells, elles, vostès | conquerissin, conqueriren (val.), conquerissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) conquerit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) conquerit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) conquerit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) conquerit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) conquerit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) conquerit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conquerir
Mode imperatiu
Present
tu | conquereix, conquerix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | conquereixi, conqueresca / conquerisca (val.), conqueresqui (bal.) |
nosaltres | conquerim, conqueriguem (bal.) |
vosaltres, vós | conqueriu |
ells, elles, vostès | conquereixin, conqueresquen / conquerisquen (val.), conqueresquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conquerir
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | conquerir |
---|---|
Infinitiu compost | haver conquerit |
Gerundi | conquerint |
Gerundi compost | havent conquerit |
Participi | conquerit, conquerida, conquerits, conquerides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conquerir
- Apoderar-se de territoris amb l'ajut d'un exèrcit.
- Conquistar (l'amor d'una persona)
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.