conhortar
Mode indicatiu
Present
jo | conhorto (cent.), conhorte (val.), conhort (bal.) |
---|---|
tu | conhortes |
ell, ella, vostè | conhorta |
nosaltres | conhortem, conhortam (bal.) |
vosaltres, vós | conhorteu, conhortau (bal.) |
ells, elles, vostès | conhorten |
Perfet
jo | he conhortat |
---|---|
tu | has conhortat |
ell, ella, vostè | ha conhortat |
nosaltres | hem conhortat |
vosaltres, vós | heu conhortat |
ells, elles, vostès | han conhortat |
Imperfet
jo | conhortava |
---|---|
tu | conhortaves |
ell, ella, vostè | conhortava |
nosaltres | conhortàvem |
vosaltres, vós | conhortàveu |
ells, elles, vostès | conhortaven |
Plusquamperfet
jo | havia conhortat |
---|---|
tu | havies conhortat |
ell, ella, vostè | havia conhortat |
nosaltres | havíem conhortat |
vosaltres, vós | havíeu conhortat |
ells, elles, vostès | havien conhortat |
Passat simple
jo | conhortí |
---|---|
tu | conhortares |
ell, ella, vostè | conhortà |
nosaltres | conhortàrem |
vosaltres, vós | conhortàreu |
ells, elles, vostès | conhortaren |
Passat perifràstic
jo | vaig conhortar |
---|---|
tu | vas (vares) conhortar |
ell, ella, vostè | va conhortar |
nosaltres | vam (vàrem) conhortar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) conhortar |
ells, elles, vostès | van (varen) conhortar |
Passat anterior
jo | haguí conhortat |
---|---|
tu | hagueres conhortat |
ell, ella, vostè | hagué conhortat |
nosaltres | haguérem conhortat |
vosaltres, vós | haguéreu conhortat |
ells, elles, vostès | hagueren conhortat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver conhortat |
---|---|
tu | vas haver conhortat |
ell, ella, vostè | va haver conhortat |
nosaltres | vam haver conhortat |
vosaltres, vós | vau haver conhortat |
ells, elles, vostès | van haver conhortat |
Futur
jo | conhortaré |
---|---|
tu | conhortaràs |
ell, ella, vostè | conhortarà |
nosaltres | conhortarem |
vosaltres, vós | conhortareu |
ells, elles, vostès | conhortaran |
Futur perfet
jo | hauré conhortat |
---|---|
tu | hauràs conhortat |
ell, ella, vostè | haurà conhortat |
nosaltres | haurem conhortat |
vosaltres, vós | haureu conhortat |
ells, elles, vostès | hauran conhortat |
Condicional
jo | conhortaria |
---|---|
tu | conhortaries |
ell, ella, vostè | conhortaria |
nosaltres | conhortaríem |
vosaltres, vós | conhortaríeu |
ells, elles, vostès | conhortarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) conhortat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) conhortat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) conhortat |
nosaltres | hauríem (haguérem) conhortat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) conhortat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) conhortat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conhortar
Mode subjuntiu
Present
jo | conhorti, conhorte (val.) |
---|---|
tu | conhortis, conhortes (val.) |
ell, ella, vostè | conhorti, conhorte (val.) |
nosaltres | conhortem |
vosaltres, vós | conhorteu |
ells, elles, vostès | conhortin, conhorten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) conhortat |
---|---|
tu | hagis (hages) conhortat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) conhortat |
nosaltres | hàgim (hàgem) conhortat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) conhortat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) conhortat |
Imperfet
jo | conhortés, conhortara (val.), conhortàs (val., bal.) |
---|---|
tu | conhortessis, conhortares (val.), conhortassis (bal.), conhortesses, conhortasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | conhortés, conhortara (val.), conhortàs (val., bal.) |
nosaltres | conhortéssim, conhortàrem (val.), conhortàssim (bal.), conhortéssem, conhortàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | conhortéssiu, conhortàreu (val.), conhortàssiu (bal.), conhortésseu, conhortàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | conhortessin, conhortaren (val.), conhortassin (bal.), conhortessen, conhortassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) conhortat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) conhortat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) conhortat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) conhortat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) conhortat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) conhortat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conhortar
Mode imperatiu
Present
tu | conhorta |
---|---|
ell, ella, vostè | conhorti, conhorte (val.) |
nosaltres | conhortem |
vosaltres, vós | conhorteu, conhortau (bal.) |
ells, elles, vostès | conhortin, conhorten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conhortar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | conhortar |
---|---|
Infinitiu compost | haver conhortat |
Gerundi | conhortant |
Gerundi compost | havent conhortat |
Participi | conhortat, conhortada, conhortats, conhortades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
conhortar
- Animar o exhortar algú que està abatut.
- Consolar-se o conformar-se.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.