congriar
Mode indicatiu
Present
jo | congrio (cent.), congrie (val.), congrii (bal.) |
---|---|
tu | congries |
ell, ella, vostè | congria |
nosaltres | congriem, congriam (bal.) |
vosaltres, vós | congrieu, congriau (bal.) |
ells, elles, vostès | congrien |
Perfet
jo | he congriat |
---|---|
tu | has congriat |
ell, ella, vostè | ha congriat |
nosaltres | hem congriat |
vosaltres, vós | heu congriat |
ells, elles, vostès | han congriat |
Imperfet
jo | congriava |
---|---|
tu | congriaves |
ell, ella, vostè | congriava |
nosaltres | congriàvem |
vosaltres, vós | congriàveu |
ells, elles, vostès | congriaven |
Plusquamperfet
jo | havia congriat |
---|---|
tu | havies congriat |
ell, ella, vostè | havia congriat |
nosaltres | havíem congriat |
vosaltres, vós | havíeu congriat |
ells, elles, vostès | havien congriat |
Passat simple
jo | congrií |
---|---|
tu | congriares |
ell, ella, vostè | congrià |
nosaltres | congriàrem |
vosaltres, vós | congriàreu |
ells, elles, vostès | congriaren |
Passat perifràstic
jo | vaig congriar |
---|---|
tu | vas (vares) congriar |
ell, ella, vostè | va congriar |
nosaltres | vam (vàrem) congriar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) congriar |
ells, elles, vostès | van (varen) congriar |
Passat anterior
jo | haguí congriat |
---|---|
tu | hagueres congriat |
ell, ella, vostè | hagué congriat |
nosaltres | haguérem congriat |
vosaltres, vós | haguéreu congriat |
ells, elles, vostès | hagueren congriat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver congriat |
---|---|
tu | vas haver congriat |
ell, ella, vostè | va haver congriat |
nosaltres | vam haver congriat |
vosaltres, vós | vau haver congriat |
ells, elles, vostès | van haver congriat |
Futur
jo | congriaré |
---|---|
tu | congriaràs |
ell, ella, vostè | congriarà |
nosaltres | congriarem |
vosaltres, vós | congriareu |
ells, elles, vostès | congriaran |
Futur perfet
jo | hauré congriat |
---|---|
tu | hauràs congriat |
ell, ella, vostè | haurà congriat |
nosaltres | haurem congriat |
vosaltres, vós | haureu congriat |
ells, elles, vostès | hauran congriat |
Condicional
jo | congriaria |
---|---|
tu | congriaries |
ell, ella, vostè | congriaria |
nosaltres | congriaríem |
vosaltres, vós | congriaríeu |
ells, elles, vostès | congriarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) congriat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) congriat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) congriat |
nosaltres | hauríem (haguérem) congriat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) congriat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) congriat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
congriar
Mode subjuntiu
Present
jo | congriï, congrie (val.) |
---|---|
tu | congriïs, congries (val.) |
ell, ella, vostè | congriï, congrie (val.) |
nosaltres | congriem |
vosaltres, vós | congrieu |
ells, elles, vostès | congriïn, congrien (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) congriat |
---|---|
tu | hagis (hages) congriat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) congriat |
nosaltres | hàgim (hàgem) congriat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) congriat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) congriat |
Imperfet
jo | congriés, congriara (val.), congriàs (val., bal.) |
---|---|
tu | congriessis, congriares (val.), congriassis (bal.), congriesses, congriasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | congriés, congriara (val.), congriàs (val., bal.) |
nosaltres | congriéssim, congriàrem (val.), congriàssim (bal.), congriéssem, congriàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | congriéssiu, congriàreu (val.), congriàssiu (bal.), congriésseu, congriàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | congriessin, congriaren (val.), congriassin (bal.), congriessen, congriassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) congriat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) congriat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) congriat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) congriat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) congriat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) congriat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
congriar
Mode imperatiu
Present
tu | congria |
---|---|
ell, ella, vostè | congriï, congrie (val.) |
nosaltres | congriem |
vosaltres, vós | congrieu, congriau (bal.) |
ells, elles, vostès | congriïn, congrien (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
congriar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | congriar |
---|---|
Infinitiu compost | haver congriat |
Gerundi | congriant |
Gerundi compost | havent congriat |
Participi | congriat, congriada, congriats, congriades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
congriar
- Conformació d'alguna cosa o esdeveniment per acumulació d'elements desencadenants.
- Per exemple, La tempesta va congriar a garbí sobtadament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.