complaure
Mode indicatiu
Present
| jo | complac |
|---|---|
| tu | complaus |
| ell, ella, vostè | complau |
| nosaltres | complaem |
| vosaltres, vós | complaeu |
| ells, elles, vostès | complauen |
Perfet
| jo | he complagut |
|---|---|
| tu | has complagut |
| ell, ella, vostè | ha complagut |
| nosaltres | hem complagut |
| vosaltres, vós | heu complagut |
| ells, elles, vostès | han complagut |
Imperfet
| jo | complaïa |
|---|---|
| tu | complaïes |
| ell, ella, vostè | complaïa |
| nosaltres | complaíem |
| vosaltres, vós | complaíeu |
| ells, elles, vostès | complaïen |
Plusquamperfet
| jo | havia complagut |
|---|---|
| tu | havies complagut |
| ell, ella, vostè | havia complagut |
| nosaltres | havíem complagut |
| vosaltres, vós | havíeu complagut |
| ells, elles, vostès | havien complagut |
Passat simple
| jo | complaguí |
|---|---|
| tu | complagueres |
| ell, ella, vostè | complagué |
| nosaltres | complaguérem |
| vosaltres, vós | complaguéreu |
| ells, elles, vostès | complagueren |
Passat perifràstic
| jo | vaig complaure |
|---|---|
| tu | vas (vares) complaure |
| ell, ella, vostè | va complaure |
| nosaltres | vam (vàrem) complaure |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) complaure |
| ells, elles, vostès | van (varen) complaure |
Passat anterior
| jo | haguí complagut |
|---|---|
| tu | hagueres complagut |
| ell, ella, vostè | hagué complagut |
| nosaltres | haguérem complagut |
| vosaltres, vós | haguéreu complagut |
| ells, elles, vostès | hagueren complagut |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver complagut |
|---|---|
| tu | vas haver complagut |
| ell, ella, vostè | va haver complagut |
| nosaltres | vam haver complagut |
| vosaltres, vós | vau haver complagut |
| ells, elles, vostès | van haver complagut |
Futur
| jo | complauré |
|---|---|
| tu | complauràs |
| ell, ella, vostè | complaurà |
| nosaltres | complaurem |
| vosaltres, vós | complaureu |
| ells, elles, vostès | complauran |
Futur perfet
| jo | hauré complagut |
|---|---|
| tu | hauràs complagut |
| ell, ella, vostè | haurà complagut |
| nosaltres | haurem complagut |
| vosaltres, vós | haureu complagut |
| ells, elles, vostès | hauran complagut |
Condicional
| jo | complauria |
|---|---|
| tu | complauries |
| ell, ella, vostè | complauria |
| nosaltres | complauríem |
| vosaltres, vós | complauríeu |
| ells, elles, vostès | complaurien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) complagut |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) complagut |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) complagut |
| nosaltres | hauríem (haguérem) complagut |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) complagut |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) complagut |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
complaure
Mode subjuntiu
Present
| jo | complagui, complaga (val.) |
|---|---|
| tu | complaguis, complagues (val.) |
| ell, ella, vostè | complagui, complaga (val.) |
| nosaltres | complaguem |
| vosaltres, vós | complagueu |
| ells, elles, vostès | complaguin, complaguen (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) complagut |
|---|---|
| tu | hagis (hages) complagut |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) complagut |
| nosaltres | hàgim (hàgem) complagut |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) complagut |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) complagut |
Imperfet
| jo | complagués, complaguera (val.) |
|---|---|
| tu | complaguessis, complagueres (val.), complaguesses |
| ell, ella, vostè | complagués, complaguera (val.) |
| nosaltres | complaguéssim, complaguérem (val.), complaguéssem |
| vosaltres, vós | complaguéssiu, complaguéreu (val.), complaguésseu |
| ells, elles, vostès | complaguessin, complagueren (val.), complaguessen |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) complagut |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) complagut |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) complagut |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) complagut |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) complagut |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) complagut |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
complaure
Mode imperatiu
Present
| tu | complau |
|---|---|
| ell, ella, vostè | complagui, complaga (val.) |
| nosaltres | complaguem |
| vosaltres, vós | complaeu |
| ells, elles, vostès | complaguin, complaguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
complaure
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | complaure |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver complagut |
| Gerundi | complaent |
| Gerundi compost | havent complagut |
| Participi | complagut, complaguda, complaguts, complagudes |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
complaure
- Satisfer la voluntat d'algú.
- Això d'anar a classe de piano ho fa només per complaure son pare.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.