assentar
Mode indicatiu
Present
jo | assento (cent.), assente (val.), assent (bal.) |
---|---|
tu | assentes |
ell, ella, vostè | assenta |
nosaltres | assentem, assentam (bal.) |
vosaltres, vós | assenteu, assentau (bal.) |
ells, elles, vostès | assenten |
Perfet
jo | he assentat |
---|---|
tu | has assentat |
ell, ella, vostè | ha assentat |
nosaltres | hem assentat |
vosaltres, vós | heu assentat |
ells, elles, vostès | han assentat |
Imperfet
jo | assentava |
---|---|
tu | assentaves |
ell, ella, vostè | assentava |
nosaltres | assentàvem |
vosaltres, vós | assentàveu |
ells, elles, vostès | assentaven |
Plusquamperfet
jo | havia assentat |
---|---|
tu | havies assentat |
ell, ella, vostè | havia assentat |
nosaltres | havíem assentat |
vosaltres, vós | havíeu assentat |
ells, elles, vostès | havien assentat |
Passat simple
jo | assentí |
---|---|
tu | assentares |
ell, ella, vostè | assentà |
nosaltres | assentàrem |
vosaltres, vós | assentàreu |
ells, elles, vostès | assentaren |
Passat perifràstic
jo | vaig assentar |
---|---|
tu | vas (vares) assentar |
ell, ella, vostè | va assentar |
nosaltres | vam (vàrem) assentar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) assentar |
ells, elles, vostès | van (varen) assentar |
Passat anterior
jo | haguí assentat |
---|---|
tu | hagueres assentat |
ell, ella, vostè | hagué assentat |
nosaltres | haguérem assentat |
vosaltres, vós | haguéreu assentat |
ells, elles, vostès | hagueren assentat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver assentat |
---|---|
tu | vas haver assentat |
ell, ella, vostè | va haver assentat |
nosaltres | vam haver assentat |
vosaltres, vós | vau haver assentat |
ells, elles, vostès | van haver assentat |
Futur
jo | assentaré |
---|---|
tu | assentaràs |
ell, ella, vostè | assentarà |
nosaltres | assentarem |
vosaltres, vós | assentareu |
ells, elles, vostès | assentaran |
Futur perfet
jo | hauré assentat |
---|---|
tu | hauràs assentat |
ell, ella, vostè | haurà assentat |
nosaltres | haurem assentat |
vosaltres, vós | haureu assentat |
ells, elles, vostès | hauran assentat |
Condicional
jo | assentaria |
---|---|
tu | assentaries |
ell, ella, vostè | assentaria |
nosaltres | assentaríem |
vosaltres, vós | assentaríeu |
ells, elles, vostès | assentarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) assentat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) assentat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) assentat |
nosaltres | hauríem (haguérem) assentat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) assentat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) assentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
assentar
Mode subjuntiu
Present
jo | assenti, assente (val.) |
---|---|
tu | assentis, assentes (val.) |
ell, ella, vostè | assenti, assente (val.) |
nosaltres | assentem |
vosaltres, vós | assenteu |
ells, elles, vostès | assentin, assenten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) assentat |
---|---|
tu | hagis (hages) assentat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) assentat |
nosaltres | hàgim (hàgem) assentat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) assentat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) assentat |
Imperfet
jo | assentés, assentara (val.), assentàs (val., bal.) |
---|---|
tu | assentessis, assentares (val.), assentassis (bal.), assentesses, assentasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | assentés, assentara (val.), assentàs (val., bal.) |
nosaltres | assentéssim, assentàrem (val.), assentàssim (bal.), assentéssem, assentàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | assentéssiu, assentàreu (val.), assentàssiu (bal.), assentésseu, assentàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | assentessin, assentaren (val.), assentassin (bal.), assentessen, assentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) assentat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) assentat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) assentat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) assentat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) assentat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) assentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
assentar
Mode imperatiu
Present
tu | assenta |
---|---|
ell, ella, vostè | assenti, assente (val.) |
nosaltres | assentem |
vosaltres, vós | assenteu, assentau (bal.) |
ells, elles, vostès | assentin, assenten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
assentar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | assentar |
---|---|
Infinitiu compost | haver assentat |
Gerundi | assentant |
Gerundi compost | havent assentat |
Participi | assentat, assentada, assentats, assentades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
assentar
- Posar en una situació estable.
- Establir-se permanentment un grup humà en un lloc.
- Deixar en repòs un líquid, una dissolució.
- Deixar per escrit un acord.
- aplomar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.