articular
Mode indicatiu
Present
jo | articulo (cent.), articule (val.), articul (bal.) |
---|---|
tu | articules |
ell, ella, vostè | articula |
nosaltres | articulem, articulam (bal.) |
vosaltres, vós | articuleu, articulau (bal.) |
ells, elles, vostès | articulen |
Perfet
jo | he articulat |
---|---|
tu | has articulat |
ell, ella, vostè | ha articulat |
nosaltres | hem articulat |
vosaltres, vós | heu articulat |
ells, elles, vostès | han articulat |
Imperfet
jo | articulava |
---|---|
tu | articulaves |
ell, ella, vostè | articulava |
nosaltres | articulàvem |
vosaltres, vós | articulàveu |
ells, elles, vostès | articulaven |
Plusquamperfet
jo | havia articulat |
---|---|
tu | havies articulat |
ell, ella, vostè | havia articulat |
nosaltres | havíem articulat |
vosaltres, vós | havíeu articulat |
ells, elles, vostès | havien articulat |
Passat simple
jo | articulí |
---|---|
tu | articulares |
ell, ella, vostè | articulà |
nosaltres | articulàrem |
vosaltres, vós | articulàreu |
ells, elles, vostès | articularen |
Passat perifràstic
jo | vaig articular |
---|---|
tu | vas (vares) articular |
ell, ella, vostè | va articular |
nosaltres | vam (vàrem) articular |
vosaltres, vós | vau (vàreu) articular |
ells, elles, vostès | van (varen) articular |
Passat anterior
jo | haguí articulat |
---|---|
tu | hagueres articulat |
ell, ella, vostè | hagué articulat |
nosaltres | haguérem articulat |
vosaltres, vós | haguéreu articulat |
ells, elles, vostès | hagueren articulat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver articulat |
---|---|
tu | vas haver articulat |
ell, ella, vostè | va haver articulat |
nosaltres | vam haver articulat |
vosaltres, vós | vau haver articulat |
ells, elles, vostès | van haver articulat |
Futur
jo | articularé |
---|---|
tu | articularàs |
ell, ella, vostè | articularà |
nosaltres | articularem |
vosaltres, vós | articulareu |
ells, elles, vostès | articularan |
Futur perfet
jo | hauré articulat |
---|---|
tu | hauràs articulat |
ell, ella, vostè | haurà articulat |
nosaltres | haurem articulat |
vosaltres, vós | haureu articulat |
ells, elles, vostès | hauran articulat |
Condicional
jo | articularia |
---|---|
tu | articularies |
ell, ella, vostè | articularia |
nosaltres | articularíem |
vosaltres, vós | articularíeu |
ells, elles, vostès | articularien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) articulat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) articulat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) articulat |
nosaltres | hauríem (haguérem) articulat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) articulat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) articulat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
articular
Mode subjuntiu
Present
jo | articuli, articule (val.) |
---|---|
tu | articulis, articules (val.) |
ell, ella, vostè | articuli, articule (val.) |
nosaltres | articulem |
vosaltres, vós | articuleu |
ells, elles, vostès | articulin, articulen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) articulat |
---|---|
tu | hagis (hages) articulat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) articulat |
nosaltres | hàgim (hàgem) articulat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) articulat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) articulat |
Imperfet
jo | articulés, articulara (val.), articulàs (val., bal.) |
---|---|
tu | articulessis, articulares (val.), articulassis (bal.), articulesses, articulasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | articulés, articulara (val.), articulàs (val., bal.) |
nosaltres | articuléssim, articulàrem (val.), articulàssim (bal.), articuléssem, articulàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | articuléssiu, articulàreu (val.), articulàssiu (bal.), articulésseu, articulàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | articulessin, articularen (val.), articulassin (bal.), articulessen, articulassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) articulat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) articulat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) articulat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) articulat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) articulat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) articulat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
articular
Mode imperatiu
Present
tu | articula |
---|---|
ell, ella, vostè | articuli, articule (val.) |
nosaltres | articulem |
vosaltres, vós | articuleu, articulau (bal.) |
ells, elles, vostès | articulin, articulen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
articular
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | articular |
---|---|
Infinitiu compost | haver articulat |
Gerundi | articulant |
Gerundi compost | havent articulat |
Participi | articulat, articulada, articulats, articulades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
articular
- Crear algun lligam entre dos elements d'un conjunt, en especial quan no és un lligam rígid.
- Crear-se algun lligam entre dos elements d'un conjunt. En especial quan no es un lligam rígid.
- El martell i l'enclusa són dos ossos de l'orella mitjana que s'articulen junts.
- Crear muntatges amb articulacions.
- Els animals i en especial les persones, fer sons amb la boca, les cordes vocals i altres parts relacionades.
- Fer una pronúncia nítida de les paraules.
- Fer sonar els instruments d'una manera nítida.
- Fer els lligams necessaris entre sons d'un fragment musical.
- Concretar normes, lleis, etc. en articles diferents.
- Fer una proposta dels articles amb què cal tractar als testimonis.
- Fer una proposta d'una actuació per culpa d'un fet sobrevingut la qual, si s'accepta, atura la resta del judici fins que no es resolgui.
- Parlar amb un cert nervi, sovint en forma de discussió.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.