arrufar
Mode indicatiu
Present
| jo | arrufo (cent.), arrufe (val.), arruf (bal.) |
|---|---|
| tu | arrufes |
| ell, ella, vostè | arrufa |
| nosaltres | arrufem, arrufam (bal.) |
| vosaltres, vós | arrufeu, arrufau (bal.) |
| ells, elles, vostès | arrufen |
Perfet
| jo | he arrufat |
|---|---|
| tu | has arrufat |
| ell, ella, vostè | ha arrufat |
| nosaltres | hem arrufat |
| vosaltres, vós | heu arrufat |
| ells, elles, vostès | han arrufat |
Imperfet
| jo | arrufava |
|---|---|
| tu | arrufaves |
| ell, ella, vostè | arrufava |
| nosaltres | arrufàvem |
| vosaltres, vós | arrufàveu |
| ells, elles, vostès | arrufaven |
Plusquamperfet
| jo | havia arrufat |
|---|---|
| tu | havies arrufat |
| ell, ella, vostè | havia arrufat |
| nosaltres | havíem arrufat |
| vosaltres, vós | havíeu arrufat |
| ells, elles, vostès | havien arrufat |
Passat simple
| jo | arrufí |
|---|---|
| tu | arrufares |
| ell, ella, vostè | arrufà |
| nosaltres | arrufàrem |
| vosaltres, vós | arrufàreu |
| ells, elles, vostès | arrufaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig arrufar |
|---|---|
| tu | vas (vares) arrufar |
| ell, ella, vostè | va arrufar |
| nosaltres | vam (vàrem) arrufar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) arrufar |
| ells, elles, vostès | van (varen) arrufar |
Passat anterior
| jo | haguí arrufat |
|---|---|
| tu | hagueres arrufat |
| ell, ella, vostè | hagué arrufat |
| nosaltres | haguérem arrufat |
| vosaltres, vós | haguéreu arrufat |
| ells, elles, vostès | hagueren arrufat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver arrufat |
|---|---|
| tu | vas haver arrufat |
| ell, ella, vostè | va haver arrufat |
| nosaltres | vam haver arrufat |
| vosaltres, vós | vau haver arrufat |
| ells, elles, vostès | van haver arrufat |
Futur
| jo | arrufaré |
|---|---|
| tu | arrufaràs |
| ell, ella, vostè | arrufarà |
| nosaltres | arrufarem |
| vosaltres, vós | arrufareu |
| ells, elles, vostès | arrufaran |
Futur perfet
| jo | hauré arrufat |
|---|---|
| tu | hauràs arrufat |
| ell, ella, vostè | haurà arrufat |
| nosaltres | haurem arrufat |
| vosaltres, vós | haureu arrufat |
| ells, elles, vostès | hauran arrufat |
Condicional
| jo | arrufaria |
|---|---|
| tu | arrufaries |
| ell, ella, vostè | arrufaria |
| nosaltres | arrufaríem |
| vosaltres, vós | arrufaríeu |
| ells, elles, vostès | arrufarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) arrufat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) arrufat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) arrufat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) arrufat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) arrufat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) arrufat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arrufar
Mode subjuntiu
Present
| jo | arrufi, arrufe (val.) |
|---|---|
| tu | arrufis, arrufes (val.) |
| ell, ella, vostè | arrufi, arrufe (val.) |
| nosaltres | arrufem |
| vosaltres, vós | arrufeu |
| ells, elles, vostès | arrufin, arrufen (val.) |
Perfet
| jo | hagi (haja) arrufat |
|---|---|
| tu | hagis (hages) arrufat |
| ell, ella, vostè | hagi (haja) arrufat |
| nosaltres | hàgim (hàgem) arrufat |
| vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) arrufat |
| ells, elles, vostès | hagin (hagen) arrufat |
Imperfet
| jo | arrufés, arrufara (val.), arrufàs (val., bal.) |
|---|---|
| tu | arrufessis, arrufares (val.), arrufassis (bal.), arrufesses, arrufasses (val., bal.) |
| ell, ella, vostè | arrufés, arrufara (val.), arrufàs (val., bal.) |
| nosaltres | arruféssim, arrufàrem (val.), arrufàssim (bal.), arruféssem, arrufàssem (val., bal.) |
| vosaltres, vós | arruféssiu, arrufàreu (val.), arrufàssiu (bal.), arrufésseu, arrufàsseu (val., bal.) |
| ells, elles, vostès | arrufessin, arrufaren (val.), arrufassin (bal.), arrufessen, arrufassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| jo | hagués (haguera) arrufat |
|---|---|
| tu | haguessis (hagueres) arrufat |
| ell, ella, vostè | hagués (haguera) arrufat |
| nosaltres | haguéssim (haguérem) arrufat |
| vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) arrufat |
| ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) arrufat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arrufar
Mode imperatiu
Present
| tu | arrufa |
|---|---|
| ell, ella, vostè | arrufi, arrufe (val.) |
| nosaltres | arrufem |
| vosaltres, vós | arrufeu, arrufau (bal.) |
| ells, elles, vostès | arrufin, arrufen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arrufar
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | arrufar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver arrufat |
| Gerundi | arrufant |
| Gerundi compost | havent arrufat |
| Participi | arrufat, arrufada, arrufats, arrufades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arrufar
- Fer rufes el vent.
- Fer plecs cap enrere, . Encongir.
- Fer el gest de contraure la cara, mostrant arrugues, en senyal de desgrat o fàstic.
- Eriçar-se els cabells.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.