arrogar-se
Mode indicatiu
Present
jo | arrogo (cent.), arrogue (val.), arrog (bal.) |
---|---|
tu | arrogues |
ell, ella, vostè | arroga |
nosaltres | arroguem, arrogam (bal.) |
vosaltres, vós | arrogueu, arrogau (bal.) |
ells, elles, vostès | arroguen |
Perfet
jo | he arrogat |
---|---|
tu | has arrogat |
ell, ella, vostè | ha arrogat |
nosaltres | hem arrogat |
vosaltres, vós | heu arrogat |
ells, elles, vostès | han arrogat |
Imperfet
jo | arrogava |
---|---|
tu | arrogaves |
ell, ella, vostè | arrogava |
nosaltres | arrogàvem |
vosaltres, vós | arrogàveu |
ells, elles, vostès | arrogaven |
Plusquamperfet
jo | havia arrogat |
---|---|
tu | havies arrogat |
ell, ella, vostè | havia arrogat |
nosaltres | havíem arrogat |
vosaltres, vós | havíeu arrogat |
ells, elles, vostès | havien arrogat |
Passat simple
jo | arroguí |
---|---|
tu | arrogares |
ell, ella, vostè | arrogà |
nosaltres | arrogàrem |
vosaltres, vós | arrogàreu |
ells, elles, vostès | arrogaren |
Passat perifràstic
jo | vaig arrogar |
---|---|
tu | vas (vares) arrogar |
ell, ella, vostè | va arrogar |
nosaltres | vam (vàrem) arrogar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) arrogar |
ells, elles, vostès | van (varen) arrogar |
Passat anterior
jo | haguí arrogat |
---|---|
tu | hagueres arrogat |
ell, ella, vostè | hagué arrogat |
nosaltres | haguérem arrogat |
vosaltres, vós | haguéreu arrogat |
ells, elles, vostès | hagueren arrogat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver arrogat |
---|---|
tu | vas haver arrogat |
ell, ella, vostè | va haver arrogat |
nosaltres | vam haver arrogat |
vosaltres, vós | vau haver arrogat |
ells, elles, vostès | van haver arrogat |
Futur
jo | arrogaré |
---|---|
tu | arrogaràs |
ell, ella, vostè | arrogarà |
nosaltres | arrogarem |
vosaltres, vós | arrogareu |
ells, elles, vostès | arrogaran |
Futur perfet
jo | hauré arrogat |
---|---|
tu | hauràs arrogat |
ell, ella, vostè | haurà arrogat |
nosaltres | haurem arrogat |
vosaltres, vós | haureu arrogat |
ells, elles, vostès | hauran arrogat |
Condicional
jo | arrogaria |
---|---|
tu | arrogaries |
ell, ella, vostè | arrogaria |
nosaltres | arrogaríem |
vosaltres, vós | arrogaríeu |
ells, elles, vostès | arrogarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) arrogat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) arrogat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) arrogat |
nosaltres | hauríem (haguérem) arrogat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) arrogat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) arrogat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arrogar-se
Mode subjuntiu
Present
jo | arrogui, arrogue (val.) |
---|---|
tu | arroguis, arrogues (val.) |
ell, ella, vostè | arrogui, arrogue (val.) |
nosaltres | arroguem |
vosaltres, vós | arrogueu |
ells, elles, vostès | arroguin, arroguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) arrogat |
---|---|
tu | hagis (hages) arrogat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) arrogat |
nosaltres | hàgim (hàgem) arrogat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) arrogat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) arrogat |
Imperfet
jo | arrogués, arrogara (val.), arrogàs (val., bal.) |
---|---|
tu | arroguessis, arrogares (val.), arrogassis (bal.), arroguesses, arrogasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | arrogués, arrogara (val.), arrogàs (val., bal.) |
nosaltres | arroguéssim, arrogàrem (val.), arrogàssim (bal.), arroguéssem, arrogàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | arroguéssiu, arrogàreu (val.), arrogàssiu (bal.), arroguésseu, arrogàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | arroguessin, arrogaren (val.), arrogassin (bal.), arroguessen, arrogassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) arrogat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) arrogat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) arrogat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) arrogat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) arrogat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) arrogat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arrogar-se
Mode imperatiu
Present
tu | arroga |
---|---|
ell, ella, vostè | arrogui, arrogue (val.) |
nosaltres | arroguem |
vosaltres, vós | arrogueu, arrogau (bal.) |
ells, elles, vostès | arroguin, arroguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arrogar-se
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | arrogar-se |
---|---|
Infinitiu compost | haver arrogat |
Gerundi | arrogant |
Gerundi compost | havent arrogat |
Participi | arrogat, arrogada, arrogats, arrogades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arrogar-se
- Atribuir-se, apropiar-se coses immaterials com facultats, jurisdicció, poders.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.