Conjugació en català del verb «arraulir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

arraulir

Mode indicatiu

Present
jo arrauleixo (cent.), arraulesc (val., bal.), arraulisc (val.)
tu arrauleixes, arraulixes (val.)
ell, ella, vostè arrauleix, arraulix (val.)
nosaltres arraulim
vosaltres, vós arrauliu
ells, elles, vostès arrauleixen, arraulixen (val.)
Perfet
jo he arraulit
tu has arraulit
ell, ella, vostè ha arraulit
nosaltres hem arraulit
vosaltres, vós heu arraulit
ells, elles, vostès han arraulit
Imperfet
jo arraulia
tu arraulies
ell, ella, vostè arraulia
nosaltres arraulíem
vosaltres, vós arraulíeu
ells, elles, vostès arraulien
Plusquamperfet
jo havia arraulit
tu havies arraulit
ell, ella, vostè havia arraulit
nosaltres havíem arraulit
vosaltres, vós havíeu arraulit
ells, elles, vostès havien arraulit
Passat simple
jo arraulí
tu arraulires
ell, ella, vostè arraulí
nosaltres arraulírem
vosaltres, vós arraulíreu
ells, elles, vostès arrauliren
Passat perifràstic
jo vaig arraulir
tu vas (vares) arraulir
ell, ella, vostè va arraulir
nosaltres vam (vàrem) arraulir
vosaltres, vós vau (vàreu) arraulir
ells, elles, vostès van (varen) arraulir
Passat anterior
jo haguí arraulit
tu hagueres arraulit
ell, ella, vostè hagué arraulit
nosaltres haguérem arraulit
vosaltres, vós haguéreu arraulit
ells, elles, vostès hagueren arraulit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver arraulit
tu vas haver arraulit
ell, ella, vostè va haver arraulit
nosaltres vam haver arraulit
vosaltres, vós vau haver arraulit
ells, elles, vostès van haver arraulit
Futur
jo arrauliré
tu arrauliràs
ell, ella, vostè arraulirà
nosaltres arraulirem
vosaltres, vós arraulireu
ells, elles, vostès arrauliran
Futur perfet
jo hauré arraulit
tu hauràs arraulit
ell, ella, vostè haurà arraulit
nosaltres haurem arraulit
vosaltres, vós haureu arraulit
ells, elles, vostès hauran arraulit
Condicional
jo arrauliria
tu arrauliries
ell, ella, vostè arrauliria
nosaltres arrauliríem
vosaltres, vós arrauliríeu
ells, elles, vostès arraulirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) arraulit
tu hauries (hagueres) arraulit
ell, ella, vostè hauria (haguera) arraulit
nosaltres hauríem (haguérem) arraulit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) arraulit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) arraulit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arraulir

Mode subjuntiu

Present
jo arrauleixi, arraulesca / arraulisca (val.), arraulesqui (bal.)
tu arrauleixis, arraulesques / arraulisques (val.), arraulesquis (bal.)
ell, ella, vostè arrauleixi, arraulesca / arraulisca (val.), arraulesqui (bal.)
nosaltres arraulim, arrauliguem (bal.)
vosaltres, vós arrauliu, arrauligueu (bal.)
ells, elles, vostès arrauleixin, arraulesquen / arraulisquen (val.), arraulesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) arraulit
tu hagis (hages) arraulit
ell, ella, vostè hagi (haja) arraulit
nosaltres hàgim (hàgem) arraulit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) arraulit
ells, elles, vostès hagin (hagen) arraulit
Imperfet
jo arraulís, arraulira (val.)
tu arraulissis, arraulires (val.), arraulisses
ell, ella, vostè arraulís, arraulira (val.)
nosaltres arraulíssim, arraulírem (val.), arraulíssem
vosaltres, vós arraulíssiu, arraulíreu (val.), arraulísseu
ells, elles, vostès arraulissin, arrauliren (val.), arraulissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) arraulit
tu haguessis (hagueres) arraulit
ell, ella, vostè hagués (haguera) arraulit
nosaltres haguéssim (haguérem) arraulit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) arraulit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) arraulit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arraulir

Mode imperatiu

Present
tu arrauleix, arraulix (val.)
ell, ella, vostè arrauleixi, arraulesca / arraulisca (val.), arraulesqui (bal.)
nosaltres arraulim, arrauliguem (bal.)
vosaltres, vós arrauliu
ells, elles, vostès arrauleixin, arraulesquen / arraulisquen (val.), arraulesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arraulir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu arraulir
Infinitiu compost haver arraulit
Gerundi arraulint
Gerundi compost havent arraulit
Participi arraulit, arraulida, arraulits, arraulides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

arraulir

  1. Abatre, acovardir.
  2. arrupir-se

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.