arraconar
Mode indicatiu
Present
jo | arracono (cent.), arracone (val.), arracon (bal.) |
---|---|
tu | arracones |
ell, ella, vostè | arracona |
nosaltres | arraconem, arraconam (bal.) |
vosaltres, vós | arraconeu, arraconau (bal.) |
ells, elles, vostès | arraconen |
Perfet
jo | he arraconat |
---|---|
tu | has arraconat |
ell, ella, vostè | ha arraconat |
nosaltres | hem arraconat |
vosaltres, vós | heu arraconat |
ells, elles, vostès | han arraconat |
Imperfet
jo | arraconava |
---|---|
tu | arraconaves |
ell, ella, vostè | arraconava |
nosaltres | arraconàvem |
vosaltres, vós | arraconàveu |
ells, elles, vostès | arraconaven |
Plusquamperfet
jo | havia arraconat |
---|---|
tu | havies arraconat |
ell, ella, vostè | havia arraconat |
nosaltres | havíem arraconat |
vosaltres, vós | havíeu arraconat |
ells, elles, vostès | havien arraconat |
Passat simple
jo | arraconí |
---|---|
tu | arraconares |
ell, ella, vostè | arraconà |
nosaltres | arraconàrem |
vosaltres, vós | arraconàreu |
ells, elles, vostès | arraconaren |
Passat perifràstic
jo | vaig arraconar |
---|---|
tu | vas (vares) arraconar |
ell, ella, vostè | va arraconar |
nosaltres | vam (vàrem) arraconar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) arraconar |
ells, elles, vostès | van (varen) arraconar |
Passat anterior
jo | haguí arraconat |
---|---|
tu | hagueres arraconat |
ell, ella, vostè | hagué arraconat |
nosaltres | haguérem arraconat |
vosaltres, vós | haguéreu arraconat |
ells, elles, vostès | hagueren arraconat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver arraconat |
---|---|
tu | vas haver arraconat |
ell, ella, vostè | va haver arraconat |
nosaltres | vam haver arraconat |
vosaltres, vós | vau haver arraconat |
ells, elles, vostès | van haver arraconat |
Futur
jo | arraconaré |
---|---|
tu | arraconaràs |
ell, ella, vostè | arraconarà |
nosaltres | arraconarem |
vosaltres, vós | arraconareu |
ells, elles, vostès | arraconaran |
Futur perfet
jo | hauré arraconat |
---|---|
tu | hauràs arraconat |
ell, ella, vostè | haurà arraconat |
nosaltres | haurem arraconat |
vosaltres, vós | haureu arraconat |
ells, elles, vostès | hauran arraconat |
Condicional
jo | arraconaria |
---|---|
tu | arraconaries |
ell, ella, vostè | arraconaria |
nosaltres | arraconaríem |
vosaltres, vós | arraconaríeu |
ells, elles, vostès | arraconarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) arraconat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) arraconat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) arraconat |
nosaltres | hauríem (haguérem) arraconat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) arraconat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) arraconat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arraconar
Mode subjuntiu
Present
jo | arraconi, arracone (val.) |
---|---|
tu | arraconis, arracones (val.) |
ell, ella, vostè | arraconi, arracone (val.) |
nosaltres | arraconem |
vosaltres, vós | arraconeu |
ells, elles, vostès | arraconin, arraconen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) arraconat |
---|---|
tu | hagis (hages) arraconat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) arraconat |
nosaltres | hàgim (hàgem) arraconat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) arraconat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) arraconat |
Imperfet
jo | arraconés, arraconara (val.), arraconàs (val., bal.) |
---|---|
tu | arraconessis, arraconares (val.), arraconassis (bal.), arraconesses, arraconasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | arraconés, arraconara (val.), arraconàs (val., bal.) |
nosaltres | arraconéssim, arraconàrem (val.), arraconàssim (bal.), arraconéssem, arraconàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | arraconéssiu, arraconàreu (val.), arraconàssiu (bal.), arraconésseu, arraconàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | arraconessin, arraconaren (val.), arraconassin (bal.), arraconessen, arraconassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) arraconat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) arraconat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) arraconat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) arraconat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) arraconat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) arraconat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arraconar
Mode imperatiu
Present
tu | arracona |
---|---|
ell, ella, vostè | arraconi, arracone (val.) |
nosaltres | arraconem |
vosaltres, vós | arraconeu, arraconau (bal.) |
ells, elles, vostès | arraconin, arraconen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arraconar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | arraconar |
---|---|
Infinitiu compost | haver arraconat |
Gerundi | arraconant |
Gerundi compost | havent arraconat |
Participi | arraconat, arraconada, arraconats, arraconades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
arraconar
- Posar alguna cosa en un racó.
- Deixar per inútil, no fer-li cas.
- apartar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.