amonestar
Mode indicatiu
Present
jo | amonesto (cent.), amoneste (val.), amonest (bal.) |
---|---|
tu | amonestes |
ell, ella, vostè | amonesta |
nosaltres | amonestem, amonestam (bal.) |
vosaltres, vós | amonesteu, amonestau (bal.) |
ells, elles, vostès | amonesten |
Perfet
jo | he amonestat |
---|---|
tu | has amonestat |
ell, ella, vostè | ha amonestat |
nosaltres | hem amonestat |
vosaltres, vós | heu amonestat |
ells, elles, vostès | han amonestat |
Imperfet
jo | amonestava |
---|---|
tu | amonestaves |
ell, ella, vostè | amonestava |
nosaltres | amonestàvem |
vosaltres, vós | amonestàveu |
ells, elles, vostès | amonestaven |
Plusquamperfet
jo | havia amonestat |
---|---|
tu | havies amonestat |
ell, ella, vostè | havia amonestat |
nosaltres | havíem amonestat |
vosaltres, vós | havíeu amonestat |
ells, elles, vostès | havien amonestat |
Passat simple
jo | amonestí |
---|---|
tu | amonestares |
ell, ella, vostè | amonestà |
nosaltres | amonestàrem |
vosaltres, vós | amonestàreu |
ells, elles, vostès | amonestaren |
Passat perifràstic
jo | vaig amonestar |
---|---|
tu | vas (vares) amonestar |
ell, ella, vostè | va amonestar |
nosaltres | vam (vàrem) amonestar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) amonestar |
ells, elles, vostès | van (varen) amonestar |
Passat anterior
jo | haguí amonestat |
---|---|
tu | hagueres amonestat |
ell, ella, vostè | hagué amonestat |
nosaltres | haguérem amonestat |
vosaltres, vós | haguéreu amonestat |
ells, elles, vostès | hagueren amonestat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver amonestat |
---|---|
tu | vas haver amonestat |
ell, ella, vostè | va haver amonestat |
nosaltres | vam haver amonestat |
vosaltres, vós | vau haver amonestat |
ells, elles, vostès | van haver amonestat |
Futur
jo | amonestaré |
---|---|
tu | amonestaràs |
ell, ella, vostè | amonestarà |
nosaltres | amonestarem |
vosaltres, vós | amonestareu |
ells, elles, vostès | amonestaran |
Futur perfet
jo | hauré amonestat |
---|---|
tu | hauràs amonestat |
ell, ella, vostè | haurà amonestat |
nosaltres | haurem amonestat |
vosaltres, vós | haureu amonestat |
ells, elles, vostès | hauran amonestat |
Condicional
jo | amonestaria |
---|---|
tu | amonestaries |
ell, ella, vostè | amonestaria |
nosaltres | amonestaríem |
vosaltres, vós | amonestaríeu |
ells, elles, vostès | amonestarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) amonestat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) amonestat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) amonestat |
nosaltres | hauríem (haguérem) amonestat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) amonestat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) amonestat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
amonestar
Mode subjuntiu
Present
jo | amonesti, amoneste (val.) |
---|---|
tu | amonestis, amonestes (val.) |
ell, ella, vostè | amonesti, amoneste (val.) |
nosaltres | amonestem |
vosaltres, vós | amonesteu |
ells, elles, vostès | amonestin, amonesten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) amonestat |
---|---|
tu | hagis (hages) amonestat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) amonestat |
nosaltres | hàgim (hàgem) amonestat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) amonestat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) amonestat |
Imperfet
jo | amonestés, amonestara (val.), amonestàs (val., bal.) |
---|---|
tu | amonestessis, amonestares (val.), amonestassis (bal.), amonestesses, amonestasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | amonestés, amonestara (val.), amonestàs (val., bal.) |
nosaltres | amonestéssim, amonestàrem (val.), amonestàssim (bal.), amonestéssem, amonestàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | amonestéssiu, amonestàreu (val.), amonestàssiu (bal.), amonestésseu, amonestàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | amonestessin, amonestaren (val.), amonestassin (bal.), amonestessen, amonestassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) amonestat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) amonestat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) amonestat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) amonestat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) amonestat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) amonestat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
amonestar
Mode imperatiu
Present
tu | amonesta |
---|---|
ell, ella, vostè | amonesti, amoneste (val.) |
nosaltres | amonestem |
vosaltres, vós | amonesteu, amonestau (bal.) |
ells, elles, vostès | amonestin, amonesten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
amonestar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | amonestar |
---|---|
Infinitiu compost | haver amonestat |
Gerundi | amonestant |
Gerundi compost | havent amonestat |
Participi | amonestat, amonestada, amonestats, amonestades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
amonestar
- Prevenir, advertir a algú que corregeixi una conducta.
- Publicar en l'església les persones que volen contraure matrimoni o ordenar-se.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.