Conjugació en català del verb «afal·lerar-se»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

afal·lerar-se

Mode indicatiu

Present
jo afal·lero (cent.), afal·lere (val.), afal·ler (bal.)
tu afal·leres
ell, ella, vostè afal·lera
nosaltres afal·lerem, afal·leram (bal.)
vosaltres, vós afal·lereu, afal·lerau (bal.)
ells, elles, vostès afal·leren
Perfet
jo he afal·lerat
tu has afal·lerat
ell, ella, vostè ha afal·lerat
nosaltres hem afal·lerat
vosaltres, vós heu afal·lerat
ells, elles, vostès han afal·lerat
Imperfet
jo afal·lerava
tu afal·leraves
ell, ella, vostè afal·lerava
nosaltres afal·leràvem
vosaltres, vós afal·leràveu
ells, elles, vostès afal·leraven
Plusquamperfet
jo havia afal·lerat
tu havies afal·lerat
ell, ella, vostè havia afal·lerat
nosaltres havíem afal·lerat
vosaltres, vós havíeu afal·lerat
ells, elles, vostès havien afal·lerat
Passat simple
jo afal·lerí
tu afal·lerares
ell, ella, vostè afal·lerà
nosaltres afal·leràrem
vosaltres, vós afal·leràreu
ells, elles, vostès afal·leraren
Passat perifràstic
jo vaig afal·lerar
tu vas (vares) afal·lerar
ell, ella, vostè va afal·lerar
nosaltres vam (vàrem) afal·lerar
vosaltres, vós vau (vàreu) afal·lerar
ells, elles, vostès van (varen) afal·lerar
Passat anterior
jo haguí afal·lerat
tu hagueres afal·lerat
ell, ella, vostè hagué afal·lerat
nosaltres haguérem afal·lerat
vosaltres, vós haguéreu afal·lerat
ells, elles, vostès hagueren afal·lerat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver afal·lerat
tu vas haver afal·lerat
ell, ella, vostè va haver afal·lerat
nosaltres vam haver afal·lerat
vosaltres, vós vau haver afal·lerat
ells, elles, vostès van haver afal·lerat
Futur
jo afal·leraré
tu afal·leraràs
ell, ella, vostè afal·lerarà
nosaltres afal·lerarem
vosaltres, vós afal·lerareu
ells, elles, vostès afal·leraran
Futur perfet
jo hauré afal·lerat
tu hauràs afal·lerat
ell, ella, vostè haurà afal·lerat
nosaltres haurem afal·lerat
vosaltres, vós haureu afal·lerat
ells, elles, vostès hauran afal·lerat
Condicional
jo afal·leraria
tu afal·leraries
ell, ella, vostè afal·leraria
nosaltres afal·leraríem
vosaltres, vós afal·leraríeu
ells, elles, vostès afal·lerarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) afal·lerat
tu hauries (hagueres) afal·lerat
ell, ella, vostè hauria (haguera) afal·lerat
nosaltres hauríem (haguérem) afal·lerat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) afal·lerat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) afal·lerat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afal·lerar-se

Mode subjuntiu

Present
jo afal·leri, afal·lere (val.)
tu afal·leris, afal·leres (val.)
ell, ella, vostè afal·leri, afal·lere (val.)
nosaltres afal·lerem
vosaltres, vós afal·lereu
ells, elles, vostès afal·lerin, afal·leren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) afal·lerat
tu hagis (hages) afal·lerat
ell, ella, vostè hagi (haja) afal·lerat
nosaltres hàgim (hàgem) afal·lerat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) afal·lerat
ells, elles, vostès hagin (hagen) afal·lerat
Imperfet
jo afal·lerés, afal·lerara (val.), afal·leràs (val., bal.)
tu afal·leressis, afal·lerares (val.), afal·lerassis (bal.), afal·leresses, afal·lerasses (val., bal.)
ell, ella, vostè afal·lerés, afal·lerara (val.), afal·leràs (val., bal.)
nosaltres afal·leréssim, afal·leràrem (val.), afal·leràssim (bal.), afal·leréssem, afal·leràssem (val., bal.)
vosaltres, vós afal·leréssiu, afal·leràreu (val.), afal·leràssiu (bal.), afal·lerésseu, afal·leràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès afal·leressin, afal·leraren (val.), afal·lerassin (bal.), afal·leressen, afal·lerassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) afal·lerat
tu haguessis (hagueres) afal·lerat
ell, ella, vostè hagués (haguera) afal·lerat
nosaltres haguéssim (haguérem) afal·lerat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) afal·lerat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) afal·lerat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afal·lerar-se

Mode imperatiu

Present
tu afal·lera
ell, ella, vostè afal·leri, afal·lere (val.)
nosaltres afal·lerem
vosaltres, vós afal·lereu, afal·lerau (bal.)
ells, elles, vostès afal·lerin, afal·leren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afal·lerar-se

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu afal·lerar-se
Infinitiu compost haver afal·lerat
Gerundi afal·lerant
Gerundi compost havent afal·lerat
Participi afal·lerat, afal·lerada, afal·lerats, afal·lerades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

afal·lerar-se

  1. Tenir obsessió per alguna cosa, desitjar-la intensament.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.