Conjugació en català del verb «abjurar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

abjurar

Mode indicatiu

Present
jo abjuro (cent.), abjure (val.), abjur (bal.)
tu abjures
ell, ella, vostè abjura
nosaltres abjurem, abjuram (bal.)
vosaltres, vós abjureu, abjurau (bal.)
ells, elles, vostès abjuren
Perfet
jo he abjurat
tu has abjurat
ell, ella, vostè ha abjurat
nosaltres hem abjurat
vosaltres, vós heu abjurat
ells, elles, vostès han abjurat
Imperfet
jo abjurava
tu abjuraves
ell, ella, vostè abjurava
nosaltres abjuràvem
vosaltres, vós abjuràveu
ells, elles, vostès abjuraven
Plusquamperfet
jo havia abjurat
tu havies abjurat
ell, ella, vostè havia abjurat
nosaltres havíem abjurat
vosaltres, vós havíeu abjurat
ells, elles, vostès havien abjurat
Passat simple
jo abjurí
tu abjurares
ell, ella, vostè abjurà
nosaltres abjuràrem
vosaltres, vós abjuràreu
ells, elles, vostès abjuraren
Passat perifràstic
jo vaig abjurar
tu vas (vares) abjurar
ell, ella, vostè va abjurar
nosaltres vam (vàrem) abjurar
vosaltres, vós vau (vàreu) abjurar
ells, elles, vostès van (varen) abjurar
Passat anterior
jo haguí abjurat
tu hagueres abjurat
ell, ella, vostè hagué abjurat
nosaltres haguérem abjurat
vosaltres, vós haguéreu abjurat
ells, elles, vostès hagueren abjurat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver abjurat
tu vas haver abjurat
ell, ella, vostè va haver abjurat
nosaltres vam haver abjurat
vosaltres, vós vau haver abjurat
ells, elles, vostès van haver abjurat
Futur
jo abjuraré
tu abjuraràs
ell, ella, vostè abjurarà
nosaltres abjurarem
vosaltres, vós abjurareu
ells, elles, vostès abjuraran
Futur perfet
jo hauré abjurat
tu hauràs abjurat
ell, ella, vostè haurà abjurat
nosaltres haurem abjurat
vosaltres, vós haureu abjurat
ells, elles, vostès hauran abjurat
Condicional
jo abjuraria
tu abjuraries
ell, ella, vostè abjuraria
nosaltres abjuraríem
vosaltres, vós abjuraríeu
ells, elles, vostès abjurarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) abjurat
tu hauries (hagueres) abjurat
ell, ella, vostè hauria (haguera) abjurat
nosaltres hauríem (haguérem) abjurat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) abjurat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) abjurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

abjurar

Mode subjuntiu

Present
jo abjuri, abjure (val.)
tu abjuris, abjures (val.)
ell, ella, vostè abjuri, abjure (val.)
nosaltres abjurem
vosaltres, vós abjureu
ells, elles, vostès abjurin, abjuren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) abjurat
tu hagis (hages) abjurat
ell, ella, vostè hagi (haja) abjurat
nosaltres hàgim (hàgem) abjurat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) abjurat
ells, elles, vostès hagin (hagen) abjurat
Imperfet
jo abjurés, abjurara (val.), abjuràs (val., bal.)
tu abjuressis, abjurares (val.), abjurassis (bal.), abjuresses, abjurasses (val., bal.)
ell, ella, vostè abjurés, abjurara (val.), abjuràs (val., bal.)
nosaltres abjuréssim, abjuràrem (val.), abjuràssim (bal.), abjuréssem, abjuràssem (val., bal.)
vosaltres, vós abjuréssiu, abjuràreu (val.), abjuràssiu (bal.), abjurésseu, abjuràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès abjuressin, abjuraren (val.), abjurassin (bal.), abjuressen, abjurassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) abjurat
tu haguessis (hagueres) abjurat
ell, ella, vostè hagués (haguera) abjurat
nosaltres haguéssim (haguérem) abjurat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) abjurat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) abjurat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

abjurar

Mode imperatiu

Present
tu abjura
ell, ella, vostè abjuri, abjure (val.)
nosaltres abjurem
vosaltres, vós abjureu, abjurau (bal.)
ells, elles, vostès abjurin, abjuren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

abjurar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu abjurar
Infinitiu compost haver abjurat
Gerundi abjurant
Gerundi compost havent abjurat
Participi abjurat, abjurada, abjurats, abjurades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

abjurar

  1. Desdir-se, retractar-se solemnement i amb jurament d'un error o heretgia.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.