cel
1. n àmbit, camp, confins, espai, extensió, horitzó, límit, llunyania, llunyedar, perspectiva
2. n aire, altures, atmosfera, celatge, celístia, dosser, èter, firmament, volta
3. n arcàdia, camps elisis, edèn, Elisi, empiri, Olimp, paradís, parnàs (dels poetes)
4. n arcàdia, edèn, nirvana, paradís, utopia ‖ ANTÒNIMS: distopia
cel ras
1. n bigam, cassetonat, cobert, coberta, cobricel, embigat, enteixinat, entramat, solera, sostre, sòtil, teginat, teulat, tramada, trespol, volta
2. n sostre fals
a cel ras
1. adv a camp ras, a cel descobert, a l’aire, a l’aire lliure, a la fresca, a la intempèrie, a la serena, al descobert, al ras, a ple aire, a sol i a vent, a sol i serena, sota les estrelles
ull de cel
arc del cel
Déu del cel
1. ij (sorpresa) ai cabàs, ai mare, això ja és massa, alça, Manela, com hi ha Déu, com hi ha món, Déu meu, i ara, ja ho veus, la mare del Tano quan era gitano, la mare que el va matricular, la mare que el va parir, la mare que va, Mare de Déu santíssima, Mare de Déu Senyor, Maria santíssima, mira qui parla, mira-te’l, no et fot, no fotis, on s’és vist, os pedrer, os pedreta, què dius, què dius ara, què vol dir, valga’m Déu, vatua Déu, vatua l’olla, verge santíssima, ves per on
volar al cel
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
cel de la boca
1. n paladar dur, volta del paladar
caigut del cel
1. adj afortunat afortunada, benastruc benastruga, benaurat benaurada, benaventurat benaventurada, divinal, escaient, faust fausta, feliç, oportú oportuna, oportuníssim oportuníssima, propici propícia, providencial, salvador salvadora, sortós sortosa
en nom del cel
1. loc en nom de Déu, en nom de tots els sants, per caritat, per Déu, per favor, per l’amor de Déu
a cel descobert
1. adv a camp ras, a cel ras, a l’aire, a l’aire lliure, a la fresca, a la intempèrie, a la serena, al descobert, al ras, a ple aire, a sol i a vent, a sol i serena, sota les estrelles
anar-se’n al cel
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, pujar-se’n al cel, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
pujar-se’n al cel
1. v acabar, aclucar els ulls, agonitzar, anar al clot, anar al sot, anar-se’n, anar-se’n a l’altre barri, anar-se’n al calaix, anar-se’n al canyet, anar-se’n al cel, batre cames, batre els peus, batre les cames, boquejar, caure, deixar-hi els ossos, donar l’ànima a Déu, electrocutar-se, estirar els peus, estirar la pota, exhalar el darrer sospir, exhalar l’ànima, exhalar l’esperit, expirar, extingir-se, faltar, fer coll de figa, fer el darrer badall, fer la clucaina, finar, finir els seus dies, garrejar, morir, morir-se, pagar amb la pell, pagar tribut a la mort, passar a millor vida, passar d’aquesta vida, perdre la vida, perir, quedar al seti (morir sobtadament), quedar-s’hi, rompre’s el coll (morir accidentalment), sortir amb els peus per davant, sucumbir, tancar els ulls, tòrcer el coll, transir, traspassar, trencar-se el coll (morir accidentalment), volar al cel, deperir (antic), dinyar-la (col·loquial), fer l’ànec (col·loquial), fer nyec (col·loquial), palmar-la (col·loquial), petar (col·loquial), rebentar (col·loquial)
allisar-se el cel
1. v (l’oratge) carregar-se, cobrir-se, emboirar-se, embromallar-se, embromar-se, emplujar-se, encapotar-se, encelar-se, enfosquir-se, enlleganyar-se, ennegrir-se, ennigular-se, ennuvolar-se, enrufolar-se, entelar-se, enteranyinar-se, obscurir-se, posar-se núvol, tapar-se
remoure cel i terra
1. v abarganyar, afanyar-se, atrafegar-se, basquejar-se, cansar-se, coresforçar-se, deixar-hi la pell, desfetjar-se, despernegar-se, desviure’s, doblegar l’esquena, donar-se basca, donar-se pena, esbellussar-se, escarramicar-se, escarrassar-se, esfetgegar-se, esforçar-se, esfreixurar-se, esllomar-se, espavilar-se, espernegar-se, fatigar-se, fer l’impossible, fer mans i mànigues, malavejar, maldar, matar-se, posar el coll, rompre’s l’esquena, sirgar, suar, suar el sagí, suar fel, suar la cansalada, suar la carcanada, suar la gota negra, suar sang, suar sang i aigua, suar tinta, traüllar, treballar, trescar, triscar, pencar (col·loquial)
sota la cap del cel
1. adv ací i allà, arreu, arreu arreu, arreu del món, ça i lla, ençà i enllà, en qualsevol banda, en tot lloc, en tots els llocs, onsevol, onsevulga, onsevulla, pertot, pertot arreu, per tot arreu, per totes bandes, per totes les bandes ‖ ANTÒNIMS: enlloc
posar el crit en el cel
1. v escandalitzar-se, exclamar-se
rei del cel i de la terra
1. n Al·là, Altíssim, Creador, Déu, Divina Providència, Ésser Suprem, Jahvè, Jehovà, Nostre Senyor, Omnipotent, Providència, rei dels reis, Salvador, Senyor, Totpoderós
voler tocar el cel amb la mà
1. v buscar una agulla en un paller, cercar la quadratura del cercle, començar la casa per la teulada, demanar la lluna, manxar i tocar l’orgue, nedar i guardar la roba, passar l’arada davant dels bous, plantar l’ou, tocar les campanes i anar a la processó, voler fer entrar el clau per la cabota, voler l’impossible
voler abastar el cel amb la mà
1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb les dents, voler-s’ho menjar tot
voler abastar el cel amb les dents
1. v alçar el diapasó, picar alt, pixar alt, ser ambiciós, volar alt, voler abastar el cel amb la mà, voler-s’ho menjar tot