desencarar
Mode indicatiu
Present
jo | desencaro (cent.), desencare (val.), desencar (bal.) |
---|---|
tu | desencares |
ell, ella, vostè | desencara |
nosaltres | desencarem, desencaram (bal.) |
vosaltres, vós | desencareu, desencarau (bal.) |
ells, elles, vostès | desencaren |
Perfet
jo | he desencarat |
---|---|
tu | has desencarat |
ell, ella, vostè | ha desencarat |
nosaltres | hem desencarat |
vosaltres, vós | heu desencarat |
ells, elles, vostès | han desencarat |
Imperfet
jo | desencarava |
---|---|
tu | desencaraves |
ell, ella, vostè | desencarava |
nosaltres | desencaràvem |
vosaltres, vós | desencaràveu |
ells, elles, vostès | desencaraven |
Plusquamperfet
jo | havia desencarat |
---|---|
tu | havies desencarat |
ell, ella, vostè | havia desencarat |
nosaltres | havíem desencarat |
vosaltres, vós | havíeu desencarat |
ells, elles, vostès | havien desencarat |
Passat simple
jo | desencarí |
---|---|
tu | desencarares |
ell, ella, vostè | desencarà |
nosaltres | desencaràrem |
vosaltres, vós | desencaràreu |
ells, elles, vostès | desencararen |
Passat perifràstic
jo | vaig desencarar |
---|---|
tu | vas (vares) desencarar |
ell, ella, vostè | va desencarar |
nosaltres | vam (vàrem) desencarar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) desencarar |
ells, elles, vostès | van (varen) desencarar |
Passat anterior
jo | haguí desencarat |
---|---|
tu | hagueres desencarat |
ell, ella, vostè | hagué desencarat |
nosaltres | haguérem desencarat |
vosaltres, vós | haguéreu desencarat |
ells, elles, vostès | hagueren desencarat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver desencarat |
---|---|
tu | vas haver desencarat |
ell, ella, vostè | va haver desencarat |
nosaltres | vam haver desencarat |
vosaltres, vós | vau haver desencarat |
ells, elles, vostès | van haver desencarat |
Futur
jo | desencararé |
---|---|
tu | desencararàs |
ell, ella, vostè | desencararà |
nosaltres | desencararem |
vosaltres, vós | desencarareu |
ells, elles, vostès | desencararan |
Futur perfet
jo | hauré desencarat |
---|---|
tu | hauràs desencarat |
ell, ella, vostè | haurà desencarat |
nosaltres | haurem desencarat |
vosaltres, vós | haureu desencarat |
ells, elles, vostès | hauran desencarat |
Condicional
jo | desencararia |
---|---|
tu | desencararies |
ell, ella, vostè | desencararia |
nosaltres | desencararíem |
vosaltres, vós | desencararíeu |
ells, elles, vostès | desencararien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) desencarat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) desencarat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) desencarat |
nosaltres | hauríem (haguérem) desencarat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) desencarat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) desencarat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desencarar
Mode subjuntiu
Present
jo | desencari, desencare (val.) |
---|---|
tu | desencaris, desencares (val.) |
ell, ella, vostè | desencari, desencare (val.) |
nosaltres | desencarem |
vosaltres, vós | desencareu |
ells, elles, vostès | desencarin, desencaren (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) desencarat |
---|---|
tu | hagis (hages) desencarat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) desencarat |
nosaltres | hàgim (hàgem) desencarat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) desencarat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) desencarat |
Imperfet
jo | desencarés, desencarara (val.), desencaràs (val., bal.) |
---|---|
tu | desencaressis, desencarares (val.), desencarassis (bal.), desencaresses, desencarasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | desencarés, desencarara (val.), desencaràs (val., bal.) |
nosaltres | desencaréssim, desencaràrem (val.), desencaràssim (bal.), desencaréssem, desencaràssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | desencaréssiu, desencaràreu (val.), desencaràssiu (bal.), desencarésseu, desencaràsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | desencaressin, desencararen (val.), desencarassin (bal.), desencaressen, desencarassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) desencarat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) desencarat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) desencarat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) desencarat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) desencarat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) desencarat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desencarar
Mode imperatiu
Present
tu | desencara |
---|---|
ell, ella, vostè | desencari, desencare (val.) |
nosaltres | desencarem |
vosaltres, vós | desencareu, desencarau (bal.) |
ells, elles, vostès | desencarin, desencaren (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desencarar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | desencarar |
---|---|
Infinitiu compost | haver desencarat |
Gerundi | desencarant |
Gerundi compost | havent desencarat |
Participi | desencarat, desencarada, desencarats, desencarades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
desencarar
- Canviar la posició de dues coses que estaven encarades.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.